3. El tarot

A vegades, anava a llegir-me el tarot.

M' agradaba sabré què pasaría, amb qui estaría, si sería mutuo, I no sols temes laborales o familiares con fa molta gent. És mlolt infantil, sí, Ho sé, o més, pagar per una ciència sense garantía de res, ja que és un joc de cartes, probabilitats, conjuncions I significats. Sovint, és més probable que el de l'ordinador encerto, que es sols un programa... però hi ha que realmente et llegeix, t' avisa que no siempre és fiable, I almenys et dona respostes que després pots escollir entrecreure o comprobar dins un periòde de temps.

I demanes, preguntes, comentes, a veure qué hi surt, que et diuen, si és veritat, si encerta, si serà veritat...com nins... tots els que hi hem anat demanant per l'amor, ens hem il•lusionat, plantejat, pensar, cercat, esperat... sabre si serà veritat. 

Si al J.A. li agradaba, si el Manu tornaria, si el David en convé, si en convé ésser mare biològica, si el policia que es pareix al J.A.li agrado i deixara d' anar amb la rossa i la pel-roja, si em seràn fidels...

I a vegades, succeix.