Tornar a l' Amor (relats romàntics)

- Una cita al zoo? - Què té de.dolent? - Que pareix per nins i families... - Quina beneïtura! - Per? - Anar a una cita al zoo pot ésser del més romàntic! - Bé, per gustos... - És clar.  - Passetjar a un aquarium amb qui t' agrada, al zoo a veure animals que cuiden, I que no podem adoptar, és divertir. - Ja... Ah, aquarium, te'n recordes de la cinta de "Closer"? - Eh? Ah hahahaha sí...

- Els actores de cinema, sempre ems motiven. - Tu ho creus? - Qui no ha gaudit veient una Bona pel•lícula d' un Dels seus actor favorit? - Sí, però, amor... - Home, no Ho dic que sempre sigui amor. - És clar que no, no sempre! - A l' adolescència... - De joves, és clar que ens enamoram de famosos, o una majoría ho hem fet. Però platònicament, no sempre real. - Ja... Però de majors... - De majors, quan no hi ha ningú, I, encara platònicament, molts segueixen essent l' atracció.... - Homes i dones... - I no binaris... - Sí.... - I qualquns fins i tot es troben I es coneixien, no sols entre ellos, sinò que surten amb gent que no és del mateix gremi... - Sí, con els d' altres oficis... - Sí. Però, és veritat que, quan és entre ells, és molt interessant, i susciten desitjos, i ganes d' emular-los... Et tornen a fer sentir I motivar... - Com a les cintes, I llibres... - Ja, però, amb més vida. - Sí... - I, a més, veus que no sempre una parella amorosa és la qu...

A vegades l' esperava. Esperaba que tornàs. Havien dit que no tornarien. Però no ho vàren prometer. S' estimaven. S' anyoraven. I el temps d' espera era llarg: mirar en els rellotges el temps, les hores, I al telèfon, si hi havia missatges, si trucava, si volia sabré d' ella... I ell d' ella. Encara que no ho sapiguès, ella l' anyorava. I pensaba el mateix que ella. Però ningú feia res. I el temps passava, esperant, dessitjant, sommiant.

- Vaja, quan de temps! - I sí! He vengut a cercar un llibre que a la que tenc vora de casa no Hi és - Quin cerques? - Volia llegir "L' Ulisses" del Joyce. I tu? - Estaba cercant un del John Grishman, "Un abogado rebelde", a veure si està disponible. - Per cert... - Si... - El dissabte tenc lliure. - No sorties amb la Malen? - No, ja no. No m' agrada com és, el caràcter, el materialisme, i no cuidar-se...No és mala persona, però no... - No m' extranya, no pareix molt compatibles. - Ja... - Idò sí. - Podriem anar a la tertulia de la "Casa del Libro", no recordo l'autor però sí que hi havia d' anar. - Som-hi! M' hi apunto. -  Perfecte! Et paso a cercar a les 17h? - Si! Ens veim dissabte! - Ens veim!

A vegades, ens és igual si es mutu. Sabem que no sempre l' amor es bidireccional, i que no siempre es cumpleix la llei de l' atracció. Sigui de mitjans de comunicació, publicaciones, publicitat, cinema, televisió, personatges de llibres, de pel°líqules, de sèries, músics, escriptors, com veïnats, ex colegues, ex companys, qualqun amic... No sempre l' amor ens correspon, sigui d' ella cap a nosaltres, com de nosaltres a altres, ja que la fórmula no és matemàtica i no es pot obligar a ningú a estimar o agradar qualqú. Però sommiam. Ens agrada veure a qualqú del nostre gust, o que el cervell ens recomana. També, sovint, pensar un futur amb ell o ella, Fer coses que realmente fariem amb aquella persona, i no sols sexuals, sinò també, anar a dinar, a sopar, al teatre, a un concert, al cinema, fer activitats variades... Soportar moments dolents seus, i bons, sufrir moments de malalties per recuperar sense que sigui una feina com ho és per altres, dormir plegats, c...

- Ens vam conèixer a la boda. - Ah, sí? - Sí. Jo anava de part del novïi i ella de la núvia, un cosí llunyà,  -  Ah, no era d' Abans? - No, no. Va ésser quan ens varen seure junts, amb el grup dels fadrins. - Ah, què ben organitzats. - Sí. I vàrem parlar molt, riure, ballar i congeniar al mateix vespre. - I vàreu dormir plegats? - Si. A veure, no i sí. Haviem beguts bastant, i com ens quedavem a dormir tots a un hostal, vàrem estoviar dormint junts a la mateixa habitació.  - Vaja... - I al día següent, la xispa es mantenia. El vàrem passar junts, relaxats, parlant, passetjant, dinant junts i... Vàrem començar a sortir junts, i ara vivim plegats. - Mira, quina sort. - Si!